dilluns, 25 de juny de 2012

RECURSOS DIDÀCTICS. Elabora una Webquest amb Zunal.


Zunal és una eina per crear Webquest de manera online.
Per a la utilització d’aquest primer de tot s’ha de crear una conta. Un cop creada i per començar una webquest cal fer clic al botó rosa “create a new WebQuest”. A continuació, apareixeran dos opcions: Crear una nova webquest o copiar per modificar una que ja existeix.
Cal seleccionar la primera. “Create a new WebQuest from scratch”. Acte seguit s’haurà de posar el títol.
A partir d’aquí s’obrirà una nova pàgina que serà l’escriptori de la WebQuest, o a la part central es podrà pujar fotos i informació sobre aquesta i a l’esquerra hi haurà una plantilla on apareixeran les seccions de la WebQuest: Introducció, Tasca, Procés, Avaluació...


COMUNITATS VIRTUALS D’APRENENTATGE.


De la mà de JuaquínGarín. Mestre de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Es pot fer una aproximació al terme Comunitats Virtuals d’Aprenentatge.
Tal i com s’ha anat comentat extensament en les diferents actualitzacions al bloc. Es pot afirmar amb contundència que les tecnologies de la informació i comunicació han suposat un gran canvi a l’hora d’adquirir la informació i coneixements així com també han afavorit a l’intarcanvi d’aquesta informació.
Així doncs amb aquesta plataforma han sorgit el que s’anomena les Comunitats Virtuals d’Aprenentatge.
Aquestes apareixen quan un grup de persones vol satisfer una necessitat. Algunes d’aquestes necessitats que motiven a la creació de Comunitats virtuals poden ser per la necessitat d’intercanviar coneixements sobre un tema d’interès, però també relacionar-se amb altres persones amb interessos en comú, així com també per la necessitat de reconeixement del treball intel·lectual propi per part d’un grup social.
Tanmateix, els membres de les comunitats virtuals comparteixen uns objectius, una necessitat, un interès, què és la raó fonamental d’aquesta comunitat.

Les comunitats Virtuals d’Aprenentatge són una realitat que està vigent en el nostre dia a dia, entenent-lo com una font rica d’informació. És una nova forma, un nou espai d’aprenentatge d’interacció i col·laboració.
Utilitzant la Maria Rosa Buixarrais, professora de la Univesrsitat de Barcelona, com a referent per complementar aquesta informació. Citaré un fragment on parla de les comunitats Virtuals d’Aprenentatge com un propòsit d’aprenentatge definit que provoca una reacció entusiasta en els aprenents que tendeixen a millorar les vies d’ensenyament-aprenentatge.
Alguns usos que poden tenir són:
a) com a complement d’una classe, continguts específics de treball d’aula que
estàn en xarxa i són utilitzats com a complement”.

“b) com entorn principal d’un curs, diferents cursos o tot un campus.”

“c) com a foro virtual per la comunicació de coneixements en xarxa, grups de
discusió i intercanvi d’informació.”

Així doncs, des de l’escola hem de veure aquestes comunitats com una oportunitat de promoure la interacció amb els companys i la col·laboració.
D’aquesta manera fer adquirir a l’alumne una percepció d’autonomia, què en definitiva és un dels pilars i objectius en la formació de tot infant.

Font d'informació:

dimarts, 19 de juny de 2012

ÚS DE L’ORDINADOR A L’ESCOLA


Cercant recursos i eines TIC per a l’aprenentatge. M’ha vingut a la ment les metàfores que es van treballar en l’assignatura de Gestió de la Informació TIC cursada durant el primer curs del Grau d’Educació Primària.
Aquesta teoria promulgada per Charles Crook planteja quatre models d'ús i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador.


LA METÀFORA DE L'ORDINADOR COM A TUTOR
Aquesta metàfora fa referència al model tradicional d'ensenyament-aprenentatge, on l'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge de l'alumne.
L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
L’ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
Un exemple d'aquest tipus de programa serien
activitats deJClic.

L'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
L'alumne és qui construeix la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta. Fent necessari un pensament reflexiu i actiu, ja que és ell qui “ensenya”, donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
Investigacions posteriors han qüestionat que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció.
Entre dos extrems: el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. Parlaríem d'una descoberta guiada . El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Un exemple simulació el trobem al programa
Crayon Physics



En aquest cas, la metàfora ens parla del fet que l’ordinador pot donar eines per complementar les experiències i visió del món. Aquestes eines no fan que substituïm l realitat sinó que ens ajuda a comprendre-la millor.


Aquestes quatre metàfores són un clar exemple dels diferents usos que poden tenir els ordinadors a l’aula. És a dir, en funció de com s’utilitzi o del programa que s’utilitzi, l’ordinador pot esdevenir una eina útil afavorint un aprenentatge significatiu. Però, perquè això sigui així, és necessari que l’alumne se’n adoni i sigui partícip d’aquest procés d’aprenentatge per tal que pugui continuar aquest aprenentatge de manera autònoma.
El domini que tenen els alumnes dels ordinadors actualment és molt alt. D’aquí, la gran  importància que puguin continuar aquest aprenentatge fora de l’escola, tot sabent aquells programes beneficiosos per a l’aprenentatge.


FONT DE DOCUMENTACIÓ:
Bloc de l'assignatura Gestió de la Informació i TIC FPCEE Blanquerna. URL
http://gestioinformacio.blogspot.com.es/




SHARISME, COMPARTIR LA INFORMACIÓ PER APRENDRE


De la mà d’Isaac Mao, (empresari i escriptor xinès) es pot fer una primera aproximació al concepte de Sharisme.
Isaac Mao, es conegut com un dels creadors d’aquest concepte. Així doncs, l’exposa de la següent manera:
El sharisme proposa un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i en els governs, una reorientació dels valors que, transformarà la nostra societat en un cervell social superintel·ligent, un híbrid interconnectat de persones i programari.”
Però Isaac Mao, en la seva afirmació sobre Sharisme va un pas més enllà, on afirma que els estats perdran força en favor d’una nova xarxa humana unida per un programari social.
D’aquesta manera l’Isaac Mao defuig de la idea de la propietat intel·lectual, i ho argumenta dient:
Els beneficis s’obtindran gràcies al fet de compartir les idees i posar-les a disposició de la xarxa perquè altres les puguin utilitzar i millorar.”

En definitiva el Sharisme és un model de canvi social basat en la convivència i intercanvi de vivències i coneixements de forma lliure.
Alguns dels responsables que sostenen aquest model són les xarxes socials com el Twitter, el Facebook els quals donen la oportunitat de compartir informació amb amics i/o seguidors d’arreu del món. La enciclopèdia virtual Viquipèdia també és un bon exemple. Ja que, permet la participació lliure a l’hora d’aportar informació, i dita informació pot ser vista i contrastada per qualsevol persona d’arreu del món.
S’ha esmentat la Viquipèdia, perquè és la enciclopèdia virtual més visitada actualment, però també es de justícia anomenar els blocs o els forums de temàtiques diverses, els quals actuen de la mateixa manera en el intercanvi d’informació.

Un cop conegut el complex concepte de Sharisme, del qual es pot resumir amb la següent paraula: compartir (share). Aquest concepte guarda una relació amb algunes idees d’aprenentatge treballades durant l’assignatura UDTIC. Aquestes idees (col·laboratiu, entre iguals, invisible, significatiu, autònom i situat) comparteixen amb el Sharisme l’essència de compartir.

divendres, 8 de juny de 2012

MITJANS DE COMUNICACIÓ I L’EDUCACIÓ

Al llarg del segle XX han anat adquirint el nom de mitjans de comunicació aquells mitjans que transmetien informació utilitzant dispositius tecnològics de manera simultània i indiscriminada a molts destinataris, ja siguin coneguts o desconeguts. També reben el nom de “mass media”. Els més coneguts són la premsa, campanyes publicitàries, el cinema, la ràdio i la televisió.
En la dècada dels 80 amb la massificació dels ordinadors a les llars i posteriorment amb l’aparició d’Internet a la dècada dels 90 apareix una font d’informació, comunicació i multimèdia potentíssima que dona peu a una finestra oberta al món creant un canvi substancial a l’hora de percebre la informació (pàgines web, wikis, TV-online, blogs...)[1].




El que s’acaba de comentar és una realitat sabuda per tothom.
Tothom és conscient del paper destacat que tenen els mitjans de comunicació, així com també del bombardeig d’inputs que rebem d’ells diàriament des de que ens llevem, fins que anem a dormir, i molts cops inconscientment.
Sabent això és una obvietat que s’han d’incorporar els mitjans de comunicació a l’aula. Si més no, per aprendre a interpretar-los.
Pel que he copsat des del meu humil punt de vista, és que aquest factor, deixa una petita seqüela en el dia a dia dels infants i inclòs m’atreveixo a incloure-m’hi. Ja que jo des de ben patit també he estat educat en aquest entorn tan mediatitzat pels “massmedia”.
Aquesta petita seqüela que ens deixa la ubicaria en la necessitat de tenir-ho tot a l’instant, de viure en la immediatesa, que tot ha de succeir de manera immediata, i com més visual siguin els inputs molt millor per la concentració.
Així doncs, crec que hem perdut capacitat de concentració. Clarament els responsables d’això han estat les tecnologies que ens han acostumat a viure en la immediatesa.
D’aquesta manera, crec que és necessari un treball des de l’escola en aquesta direcció. És a dir, fomentar hàbits que ajudin a la concentració, així com també aprendre a discernir el que rebem d’aquests.

EXPERIÈNCIES ESCOLARS UTILITZANT LES TIC


El treball en grup que vam elaborar va tocar algunes pinzellades sobre el tema que tractaré a continuació.
Tal com indica el nostre company Òscar Garcia en el seu bloc, i així ho vam tractar de transmetre en el treball en grup, les escoles (sobretot les públiques) treballen majoritàriament amb el sistema operatiu LINKAT de distribució educativa GNU/linux.
Aquest té el tret fonamental què és gratuït, és a dir, el Departament d’Ensenyament el divulga per les diferents escoles.
Però per contra cal esmentar que el seu ús fora d’aquestes és molt escàs. Ja que la gran majoria utilitza el sistema operatiu WINDOWS. Per tant, molts programes i aplicacions no són compatibles amb aquest sistema, d’aquesta manera això provoca un contratemps a l’hora de connectar l’escola amb la casa.
Altrament un altra contratemps seria l’ús del processador de text Microsoft Windows què és el més emprat per la immensa majoria dels nens i nenes de l’escola amb el processador de text OpenOffice què és el que vaig veure que s’emprava a l’escola. Aquest processador de text és gratuït, tot i ser diferent al que ofereix Windows no és dificultós el seu maneig, ja que és molt similar i molt intuïtiu, però novament suposa un contratemps a l’hora de transportar els documents realitzats a l’escola a casa.

TREBALLS COL•LABORATIUS I RECURSOS.


En les darreres actualitzacions s’ha anat comentant sobre la importància avui dia en la formació mitjançant la interacció què un mateix, de manera autònoma, pot assolir mitjançant l’entorn 2.0.
Però no necessàriament aquest entorn ha de ser només autònom. També permet un treball col·laboratiu, on vàries persones poden interactuar i comunicar-se alhora fomentant una formació de grup i de cooperació.
Una de les eines TIC més emprades per a aquest treball en grup és el GoogleDocs. És un programa que permet treballar diferents usuaris de manera simultània en un mateix document. Així com també disposa d’un xat intern on els diferents usuaris poden comunicar-se entre ells.
Possiblement aquest programa sigui el més complet amb el que he treballat. Pel fet que és pot treballar de manera simultània.
Però de fet, també m’agradaria esmentar el Dropbox. Aquest programa consisteix en enllaçar tots els ordinadors mitjançant una sola carpeta.
Malgrat el treball simultani dels usuaris és més reduït, ja que si un d’ells està utilitzant el document cap altre el pot modificar, aquest programa permet compartir documents amb format Word, així doncs et permet treballar sobre el producte final. 

dijous, 7 de juny de 2012

ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE COM A ENFOCAMENT EDUCATIU





En la visualització d’aquest petit vídeo realitzat per en Jordi Adell, Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació i professor del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I (Castelló), i director del Centre d’Educació i Noves Tecnologies. Es pot extreure una idea clara que pot servir per definir les noves tecnologies.
Aquesta idea fa referència a que NO ESTEM SOLS.
Què vol dir amb això?
El món de les noves tecnologies ens permet connectar amb el món. Compartir coneixements.
Però perquè això sigui possible cal ser partícips d’aquest entorn. Tal com diu Jordi Adell, s’ha de participar, publicar allò que es fa, per tal d’augmentar el material. És a dir, el fet de publicar i compartir formen part de la substància de les xarxes. D’aquesta manera un mateix és el protagonista a l’hora de formar-se, però, per arribar a aquesta formació és necessària l’aportació de moltes altres persones que de manera desinteressada aporten els seus coneixements.
D’aquesta manera, cal que ens aferrem a aquestes noves tecnologies com un recurs per avançar, per evolucionar. A partir d’aquesta font inesgotable d’informació.

PLE.
Els PLE, tal com ha indicat Jordi Adell, són uns recursos molt útils a l’hora de construir  aquesta formació.
El PLE es pot definir com les relacions que un manté amb l’entorn 2.0 i de les quals ens sentim identificats i ens ajuden a construir un aprenentatge.
Quan fem ús d’internet ens relacionem amb un entorn immens amb el qual mantenim un feedback. Així doncs, per tal d’acotar aquest entorn els PLE ens permeten gestionar el nostre propi aprenentatge.

Fonts de documentació.

CONCEPCIÓ DE LES TAC I RELACIÓ AMB L'EXPERIÈNCIA ESCOLAR


En referència al Pla TAC. Hi ha un seguit d’aspectes destacats a comentar.
La societat en la qual vivim està en continua transformació, ja sigui social, econòmica i sobretot tecnològica. Així doncs, el procés d’aprenentatge no pot finalitzar en l’etapa escolar, sinó que ha de ser una activitat permanent al llarg de tota la vida.
Però cert és que, seria un error introduir les tecnologies a l’aula i pensar que la feina ja està feta.
És necessària una transformació, un canvi metodològic i formatiu. I sobretot un treball cooperatiu, és a dir, que el Pla TAC formi part del Projecte Educatiu del Centre. Per tal d’unir forces, i anar tots en la mateixa direcció, cercant l’objectiu darrer de donar a l’alumne les eines suficients per adaptar-se a la canviant societat que es trobarà en un futur proper.
Tal i com ens exposa el Pla TAC.
“No es tracta de completar les classes tradicionals amb alguns exercicis que impliquin l'ús de la tecnologia ni realitzar les mateixes explicacions que es podrien realitzar amb la pissarra tradicional o el llibre de text. Les estratègies metodològiques són el factor que determina quina modalitat de recursos tecnològics s'adopten.”
D’aquest fragment es pot extreure que, les tecnologies brinden l’oportunitat d’esdevenir com un element metodològic, es a dir,  ser utilitzades com un conjunt de procediments eficaços a l’hora de realitzar les sessions i útils per a un aprenentatge significatiu.
Però, perquè això succeeixi, em de fer tots plegats un pas endavant i deixar de veure les tecnologies com a un recurs.
Actualment, un exemple de metodologia mitjançant les tecnologies (TIC) seria el projecte 1x1, on cada alumne disposa d’un ordinador, de manera autònoma i pot fer ús d’ell contínuament com a font d’informació.



Realment, quina situació ens trobem a les escoles?
Vistes aquestes grans possibilitats que ens pot aportar les TIC, com és que avui dia és difícil veure aquest ús a les aules?
La resposta a aquesta pregunta es pot trobar a novament al document redactat per la Generalitat “Pla TAC”.
Aquest ens deixa constància de la importància del professorat com a element clau per a integrar les tecnologies en les pràctiques educatives. Però no com a únic factor a l’hora de parlar d’un ús positiu d’aquestes. Així doncs, ens parla de barreres a l’hora de fer referència a la mediatització de l’ús de les tecnologies.
Així doncs ens proposa un seguit de barreres, unes que no depenen del professorat com: el grau d’accés a ordinadors, la disponibilitat de temps, grau d’adequació del suport tècnic, entre d’altres.
I trobem unes altres barreres que farien referència a les creences del professorat.
Pel que fa a l’escola de pràctiques on vaig estar, atribuiria la culpa d’aquestes barreres a les d’aquest segon tipus, als mestres que la integren.
L’escola on vaig estar, es de caràcter públic, així doncs, depèn de manera directa de la Generalitat. Però en cap cas aquest factor influeix en l’aparició de barreres, mes aviat el contrari. Hi ha una disponibilitat tan gran, que el problema recau únicament en la manca de coneixements suficients per fer funcionar de manera adequada aquest ventall tan gran d’infraestructures.
Per tant això plantejava una primera barrera.
També cal fer menció al poc ús que feien dels ordinadors. Cada cicle disposava d’aproximadament trenta ordinadors portàtils, el cicle on vaig estar jo hi havia quatre línies, però malauradament l’ús que en feien era ínfim, sempre estaven disponibles. De les tres setmanes que vaig estar tan sols els vaig veure desplegats una sola vegada.
L’aula disposa de projector, però l’ús que se n’hi fa es el propi d’una pissarra convencional. En alguna ocasió s’ha utilitzat com a projector per veure algun vídeo, i algun altre, aquesta pissarra ha adquirit la funcionalitat de pissarra digital interactiva en la realització de petites activitats.
La mestra d’informàtica de l’escola, compagina aquesta especialitat amb la d’educació física. D’aquesta manera, durant les hores d’informàtica aprofita per treballar aspectes d’Ed. Física. Per tant, fa cercar als seus alumnes informació teòrica del tema que estan treballant a Ed. Física.
D’altra banda crec que no és una estratègia descabellada, ja que fent el que fa, està treballant de manera interdisciplinar, però dit això, hi veig un problema. I és que els alumnes no aprenen aspectes pròpiament de les TIC, es limiten a treballar els aspectes bàsics d’aquesta assignatura com l’ús del ratolí, el teclat, obrir pàgines web, fer servir el word, per tal de treballar més profundament el tema d’Ed. Física, així doncs dedica major tems i prioritza una assignatura en depriment de l’altre.
D’aquesta assignatura, m’agradaria comentar un aspecte més. El tema que treballaven d’Ed. Física era sobre l’handbol, i treballaven mitjançant una WebQuest.
Què és una webquest?
En paraules del Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació i director del centre d’Educació i Noves Tecnologies, Jordi Adell. Una Webquest consisteix en:
“Fer alguna cosa amb una informació: analitzar, sintetitzar, comprendre, transformar, crear, valorar, etc. la tasca ha de ser alguna cosa més que simples respostes concretes sobre fets o conceptes o copiar el que apareix en una pantalla de l’ordinador en una fitxa. La feina central d’una WebQuest es una versió reduïda del que les persones adultes fan a la seva feina, a l’exterior dels murs de l’escola.”
Entesa una WebQuest d’aquesta manera, el que feien durant l’hora d’informàtica no es pot qualificar com a WebQuest. Simplement es limitaven a cercar informació i transcriure-la amb les seves pròpies paraules.

Atrament, crec que és interessant fer una petita reflexió sobre els coneixements que un mestre ha de tenir sobre les tecnologies, i quan dic això, vull dir que els mestres no són informàtics, i en moltes ocasions la tecnologia és tan fràgil que en qualsevol moment pot deixar de funcionar.
Per exemple, quan deixa de funcionar Internet molts cops ens sentim nus, ja que Internet forma part de nosaltres en moltes de les coses que fem i, quan no el tenim gairebé no sabem què fer.
Doncs alguna cosa similar passa a l’escola amb les TIC. Ho exemplificaré amb una fet que va succeir mentre estava de pràctiques.
Un dia va marxar la llum, de tal manera que les pissarres digitals no tenien cap tipus de funcionalitat. Així doncs, la mestra va haver d’utilitzar altres recursos aliens a les noves tecnologies.
Què vull dir amb això? Doncs que les TIC moltes vegades es mouen en el llindar de la fragilitat. Tots en tenim que ser conscients i estar-ne preparats. No adquirir una dependència total d’elles i tenir més recursos per si algun cop ens trobem en alguna situació com aquesta.
Tanmateix quan em refereixo a que els mestres no són informàtics, ho dic perquè un dels  motius pels quals els mestres no utilitzen les noves tecnologies de manera rutinària, és per les complicacions que comporta fer-ne el desplegament. És a dir, cada vegada que es reparteixen els ordinadors, sempre hi ha algun que no funciona, sempre hi ha algun que té algun tipus de problema, desconfiguració, pèrdua de la senyal d’Internet, etc... com que no són informàtics els mestres no ho saben resoldre. Així doncs, molts mestres no estan disposats a perdre aquest temps amb les complicacions que puguin sorgir, i rebutgen a adquirir els ordinadors com una eina freqüent de treball.

Fonts de documentació
Generalitat de Catalunya Departamanet d’Educació. Document "Pla TAC de centre"
http://webpages.ull.es/users/manarea/webquest/queeswebquest.htm (Consultada 06/12/2011)

dimecres, 6 de juny de 2012

TEORIES DE L’APRENENTATGE TIC.


Mitjançant el vídeo creat i publicat per Diego Ernesto Leal Fonseca, on fa un exhaustiu repàs a la història de les diferents teories d’aprenentatge. Em recolzo amb ell per a realitzar un petit resum per tal de veure i tenir constància d'on venim i cap a on anem, quins són els nostres antecedents per poder comprendre el que tenim avui dia.


Les teories d’aprenentatge han anat apareixent al llarg de la història seguint un ordre cronològic, Ivan Pavlov va donar llum a la seva teoria sobre el conductisme amb el famós experiment de la salivació dels gossos. El gos veia una llum rebia un estímul i començava a salivar al veure que apareixia el menjar, què posteriorment va ser ampliada i complementada per altres autors com E. Thorndike, J. Watson i B. H. Skinner. A partir de la segona meitat del segle XX les obres de Skinner segueixen tenint una gran influència. D’aquesta manera apareixen dos autors Broadbent i Chomsky que són els que donen origen al cognitivisme com a reacció en contra del conductivisme. Però no és casual que aparegui aquesta teoria tan arrelada al conductisme ja que en aquest nou corrent, el cervell s’entén com una màquina de processar la informació i el més important és que s’aprengui sense importar ben bé quins processos s’hi duen a terme.
Altrament un psicòleg suïs, Jean Piaget, contemporani a Watson (1920) aliè a la influència del conductisme va descobrir i instigar una nova teoria d’aprenentatge, les etapes de desenvolupament cognitiu en els infants. En aquest model l’autor pretén mostrar els diferents processos mentals que els infants van desenvolupant en cronològicament en cada moment del seu creixement cognitiu.
A partir del model promulgat per Piaget, Lev Vygortsky promociona el un nou model, el constructivisme, basat en l’aprenentatge com un procés mental de l’individu, que es desenvolupa de manera interna conforme l'individu obté la informació i interactua amb el seu entorn. aprenentatge social i de context.
David Ausubel al 1960 seguint el model cognitivista té en compte diversos aspectes de Piaget i de Vygotsky en l'elaboració de la seva teoria, aquesta l'aprenentatge significatiu. És a dir, l'aprenentatge a partir del que un ja sap. Crear vincles del que ja sap amb el que vol aprendre.

Amb aquest petit relat sobre la història de les grans teories d'aprenentatge i els seus teòrics, es poden extreure tres grans teories:


  • CONDUCTISME: Aquest entén l'aprenentatge com un canvi de comportament i on la ment és una caixa negre. S'ensenya a partir de l'estimul-resposta i del reforç positiu, negatiu.
  • COGNITIVISME: El coneixement són construccions mentals simbòliques en la ment de l'aprenent. El procés d'aprenentatge és el mitjà a partir del qual les representacions simbòliques es retenen a la memòria.L'ensenyament és basa en el processament de la informació, i es focalitza l'atenció en la memòria a curt i llarg termini.
  • CONSTRUCTIVISME: L'aprenentatge és un procés actiu en el qual els aprenents constueixen noves idees o conceptes basats en el coneixement. L'ensenyament és indirecte, l'aprenent és qui condueix el seu aprenentatge i l'ensenyant adquireix un paper d'acompanyant.
  • És un aprenentatge caòtic. És a dir, divers i desordenat.
  • És un aprenentatge continu. No hi ha un inici ni un final. L'aprenentatge és un procés de comunicació què se'l troba en el moment que un el necessita.
  • És un aprenentatge de co-creació. Tothom es aprenent i alhora tothom pot aportar.
  • És un aprenentatgecomplex. No és lineal.
  • És un aprenentatge incert. Actitud de tolerància vers el canvi. Ja que estem en una societat canviant de manera molt ràpida.

A partir del 1990 amb l'aparició i massificació de l'INTERNET i l'ús sistemàic i mundial que se n'hi va fer, va aparèixer una nova teoria d'aprenentatge. El CONNECTIVISME.
De la mà del teòric George Siemens aquest model s'intenta explicar de la següent manera:

En que pot afectar aquest model d’aprenentatge en el nostre dia a dia i en un futur com a docents?
Aquest model posa de manifest que ens trobem en l’era de les tecnologies, que els nens i nenes tenen accés a tota la informació que vulguin des de casa seva i inclòs des del mòbil, així doncs des d’on vulguin.
D’aquesta manera, cal tenir ben clar el paper del mestre. No com un líder que transmet coneixements sinó com algú que acompanya en l’aprenentatge dels seus alumnes.

Ho argumento més específicament. Perquè els nens i nenes puguin treure quelcom productiu d’aquest accés, tal com diria Ausubel, cal que aquest  sigui significatiu. Els nens i nenes han de saber què i perquè busquen a INETERNET.
Saben que poden trobar qualsevol cosa mitjançant el cercador GOOGLE, i que poden trobar qualsevol definició a la VIQUIPÈDIA, però és significatiu i productiu utilitzar aquests programes sense el rerefons del per què buscar?
Aquí és on entra la tasca del mestre a l’hora de guiar als seus alumnes en la utilització d’aquest poder de la informació.
Un recurs que pot ser favorable pels alumnes com a punt de partida a l’hora de cercar informació pot ser l’elaboració d’un PLE, per tal de concretar totes aquelles fonts d’informació.

Altrament, cal tenir present que el connectivisme fa referència al gran poder de connexió que alberguen aquestes noves tecnologies. Així doncs, cal tenir present que la relació que els nens i nenes puguin mantenir entre ells i entre el món (FACEBOOK, TWITTER...) és una font d’aprenentatge. Tanmateix, els mestres han de procurar que aquesta font d’aprenentatge no sigui un motiu de diferències entre els seus alumnes. S’ha de procurar que tots els nens i nenes disposin de les mateixes oportunitats.
Com fer-ho? Entregar les mateixes eines. En cas de desigualtat fer una tasca de compensació amb aquells nens que per el motiu que sigui no tinguin aquesta oportunitat a accedir a les noves tecnologies.


FONTS D'INFORMACIÓ: