dilluns, 25 de juny de 2012

RECURSOS DIDÀCTICS. Elabora una Webquest amb Zunal.


Zunal és una eina per crear Webquest de manera online.
Per a la utilització d’aquest primer de tot s’ha de crear una conta. Un cop creada i per començar una webquest cal fer clic al botó rosa “create a new WebQuest”. A continuació, apareixeran dos opcions: Crear una nova webquest o copiar per modificar una que ja existeix.
Cal seleccionar la primera. “Create a new WebQuest from scratch”. Acte seguit s’haurà de posar el títol.
A partir d’aquí s’obrirà una nova pàgina que serà l’escriptori de la WebQuest, o a la part central es podrà pujar fotos i informació sobre aquesta i a l’esquerra hi haurà una plantilla on apareixeran les seccions de la WebQuest: Introducció, Tasca, Procés, Avaluació...


COMUNITATS VIRTUALS D’APRENENTATGE.


De la mà de JuaquínGarín. Mestre de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Es pot fer una aproximació al terme Comunitats Virtuals d’Aprenentatge.
Tal i com s’ha anat comentat extensament en les diferents actualitzacions al bloc. Es pot afirmar amb contundència que les tecnologies de la informació i comunicació han suposat un gran canvi a l’hora d’adquirir la informació i coneixements així com també han afavorit a l’intarcanvi d’aquesta informació.
Així doncs amb aquesta plataforma han sorgit el que s’anomena les Comunitats Virtuals d’Aprenentatge.
Aquestes apareixen quan un grup de persones vol satisfer una necessitat. Algunes d’aquestes necessitats que motiven a la creació de Comunitats virtuals poden ser per la necessitat d’intercanviar coneixements sobre un tema d’interès, però també relacionar-se amb altres persones amb interessos en comú, així com també per la necessitat de reconeixement del treball intel·lectual propi per part d’un grup social.
Tanmateix, els membres de les comunitats virtuals comparteixen uns objectius, una necessitat, un interès, què és la raó fonamental d’aquesta comunitat.

Les comunitats Virtuals d’Aprenentatge són una realitat que està vigent en el nostre dia a dia, entenent-lo com una font rica d’informació. És una nova forma, un nou espai d’aprenentatge d’interacció i col·laboració.
Utilitzant la Maria Rosa Buixarrais, professora de la Univesrsitat de Barcelona, com a referent per complementar aquesta informació. Citaré un fragment on parla de les comunitats Virtuals d’Aprenentatge com un propòsit d’aprenentatge definit que provoca una reacció entusiasta en els aprenents que tendeixen a millorar les vies d’ensenyament-aprenentatge.
Alguns usos que poden tenir són:
a) com a complement d’una classe, continguts específics de treball d’aula que
estàn en xarxa i són utilitzats com a complement”.

“b) com entorn principal d’un curs, diferents cursos o tot un campus.”

“c) com a foro virtual per la comunicació de coneixements en xarxa, grups de
discusió i intercanvi d’informació.”

Així doncs, des de l’escola hem de veure aquestes comunitats com una oportunitat de promoure la interacció amb els companys i la col·laboració.
D’aquesta manera fer adquirir a l’alumne una percepció d’autonomia, què en definitiva és un dels pilars i objectius en la formació de tot infant.

Font d'informació:

dimarts, 19 de juny de 2012

ÚS DE L’ORDINADOR A L’ESCOLA


Cercant recursos i eines TIC per a l’aprenentatge. M’ha vingut a la ment les metàfores que es van treballar en l’assignatura de Gestió de la Informació TIC cursada durant el primer curs del Grau d’Educació Primària.
Aquesta teoria promulgada per Charles Crook planteja quatre models d'ús i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador.


LA METÀFORA DE L'ORDINADOR COM A TUTOR
Aquesta metàfora fa referència al model tradicional d'ensenyament-aprenentatge, on l'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge de l'alumne.
L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
L’ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
Un exemple d'aquest tipus de programa serien
activitats deJClic.

L'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
L'alumne és qui construeix la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta. Fent necessari un pensament reflexiu i actiu, ja que és ell qui “ensenya”, donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
Investigacions posteriors han qüestionat que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció.
Entre dos extrems: el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. Parlaríem d'una descoberta guiada . El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Un exemple simulació el trobem al programa
Crayon Physics



En aquest cas, la metàfora ens parla del fet que l’ordinador pot donar eines per complementar les experiències i visió del món. Aquestes eines no fan que substituïm l realitat sinó que ens ajuda a comprendre-la millor.


Aquestes quatre metàfores són un clar exemple dels diferents usos que poden tenir els ordinadors a l’aula. És a dir, en funció de com s’utilitzi o del programa que s’utilitzi, l’ordinador pot esdevenir una eina útil afavorint un aprenentatge significatiu. Però, perquè això sigui així, és necessari que l’alumne se’n adoni i sigui partícip d’aquest procés d’aprenentatge per tal que pugui continuar aquest aprenentatge de manera autònoma.
El domini que tenen els alumnes dels ordinadors actualment és molt alt. D’aquí, la gran  importància que puguin continuar aquest aprenentatge fora de l’escola, tot sabent aquells programes beneficiosos per a l’aprenentatge.


FONT DE DOCUMENTACIÓ:
Bloc de l'assignatura Gestió de la Informació i TIC FPCEE Blanquerna. URL
http://gestioinformacio.blogspot.com.es/




SHARISME, COMPARTIR LA INFORMACIÓ PER APRENDRE


De la mà d’Isaac Mao, (empresari i escriptor xinès) es pot fer una primera aproximació al concepte de Sharisme.
Isaac Mao, es conegut com un dels creadors d’aquest concepte. Així doncs, l’exposa de la següent manera:
El sharisme proposa un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i en els governs, una reorientació dels valors que, transformarà la nostra societat en un cervell social superintel·ligent, un híbrid interconnectat de persones i programari.”
Però Isaac Mao, en la seva afirmació sobre Sharisme va un pas més enllà, on afirma que els estats perdran força en favor d’una nova xarxa humana unida per un programari social.
D’aquesta manera l’Isaac Mao defuig de la idea de la propietat intel·lectual, i ho argumenta dient:
Els beneficis s’obtindran gràcies al fet de compartir les idees i posar-les a disposició de la xarxa perquè altres les puguin utilitzar i millorar.”

En definitiva el Sharisme és un model de canvi social basat en la convivència i intercanvi de vivències i coneixements de forma lliure.
Alguns dels responsables que sostenen aquest model són les xarxes socials com el Twitter, el Facebook els quals donen la oportunitat de compartir informació amb amics i/o seguidors d’arreu del món. La enciclopèdia virtual Viquipèdia també és un bon exemple. Ja que, permet la participació lliure a l’hora d’aportar informació, i dita informació pot ser vista i contrastada per qualsevol persona d’arreu del món.
S’ha esmentat la Viquipèdia, perquè és la enciclopèdia virtual més visitada actualment, però també es de justícia anomenar els blocs o els forums de temàtiques diverses, els quals actuen de la mateixa manera en el intercanvi d’informació.

Un cop conegut el complex concepte de Sharisme, del qual es pot resumir amb la següent paraula: compartir (share). Aquest concepte guarda una relació amb algunes idees d’aprenentatge treballades durant l’assignatura UDTIC. Aquestes idees (col·laboratiu, entre iguals, invisible, significatiu, autònom i situat) comparteixen amb el Sharisme l’essència de compartir.

divendres, 8 de juny de 2012

MITJANS DE COMUNICACIÓ I L’EDUCACIÓ

Al llarg del segle XX han anat adquirint el nom de mitjans de comunicació aquells mitjans que transmetien informació utilitzant dispositius tecnològics de manera simultània i indiscriminada a molts destinataris, ja siguin coneguts o desconeguts. També reben el nom de “mass media”. Els més coneguts són la premsa, campanyes publicitàries, el cinema, la ràdio i la televisió.
En la dècada dels 80 amb la massificació dels ordinadors a les llars i posteriorment amb l’aparició d’Internet a la dècada dels 90 apareix una font d’informació, comunicació i multimèdia potentíssima que dona peu a una finestra oberta al món creant un canvi substancial a l’hora de percebre la informació (pàgines web, wikis, TV-online, blogs...)[1].




El que s’acaba de comentar és una realitat sabuda per tothom.
Tothom és conscient del paper destacat que tenen els mitjans de comunicació, així com també del bombardeig d’inputs que rebem d’ells diàriament des de que ens llevem, fins que anem a dormir, i molts cops inconscientment.
Sabent això és una obvietat que s’han d’incorporar els mitjans de comunicació a l’aula. Si més no, per aprendre a interpretar-los.
Pel que he copsat des del meu humil punt de vista, és que aquest factor, deixa una petita seqüela en el dia a dia dels infants i inclòs m’atreveixo a incloure-m’hi. Ja que jo des de ben patit també he estat educat en aquest entorn tan mediatitzat pels “massmedia”.
Aquesta petita seqüela que ens deixa la ubicaria en la necessitat de tenir-ho tot a l’instant, de viure en la immediatesa, que tot ha de succeir de manera immediata, i com més visual siguin els inputs molt millor per la concentració.
Així doncs, crec que hem perdut capacitat de concentració. Clarament els responsables d’això han estat les tecnologies que ens han acostumat a viure en la immediatesa.
D’aquesta manera, crec que és necessari un treball des de l’escola en aquesta direcció. És a dir, fomentar hàbits que ajudin a la concentració, així com també aprendre a discernir el que rebem d’aquests.

EXPERIÈNCIES ESCOLARS UTILITZANT LES TIC


El treball en grup que vam elaborar va tocar algunes pinzellades sobre el tema que tractaré a continuació.
Tal com indica el nostre company Òscar Garcia en el seu bloc, i així ho vam tractar de transmetre en el treball en grup, les escoles (sobretot les públiques) treballen majoritàriament amb el sistema operatiu LINKAT de distribució educativa GNU/linux.
Aquest té el tret fonamental què és gratuït, és a dir, el Departament d’Ensenyament el divulga per les diferents escoles.
Però per contra cal esmentar que el seu ús fora d’aquestes és molt escàs. Ja que la gran majoria utilitza el sistema operatiu WINDOWS. Per tant, molts programes i aplicacions no són compatibles amb aquest sistema, d’aquesta manera això provoca un contratemps a l’hora de connectar l’escola amb la casa.
Altrament un altra contratemps seria l’ús del processador de text Microsoft Windows què és el més emprat per la immensa majoria dels nens i nenes de l’escola amb el processador de text OpenOffice què és el que vaig veure que s’emprava a l’escola. Aquest processador de text és gratuït, tot i ser diferent al que ofereix Windows no és dificultós el seu maneig, ja que és molt similar i molt intuïtiu, però novament suposa un contratemps a l’hora de transportar els documents realitzats a l’escola a casa.

TREBALLS COL•LABORATIUS I RECURSOS.


En les darreres actualitzacions s’ha anat comentant sobre la importància avui dia en la formació mitjançant la interacció què un mateix, de manera autònoma, pot assolir mitjançant l’entorn 2.0.
Però no necessàriament aquest entorn ha de ser només autònom. També permet un treball col·laboratiu, on vàries persones poden interactuar i comunicar-se alhora fomentant una formació de grup i de cooperació.
Una de les eines TIC més emprades per a aquest treball en grup és el GoogleDocs. És un programa que permet treballar diferents usuaris de manera simultània en un mateix document. Així com també disposa d’un xat intern on els diferents usuaris poden comunicar-se entre ells.
Possiblement aquest programa sigui el més complet amb el que he treballat. Pel fet que és pot treballar de manera simultània.
Però de fet, també m’agradaria esmentar el Dropbox. Aquest programa consisteix en enllaçar tots els ordinadors mitjançant una sola carpeta.
Malgrat el treball simultani dels usuaris és més reduït, ja que si un d’ells està utilitzant el document cap altre el pot modificar, aquest programa permet compartir documents amb format Word, així doncs et permet treballar sobre el producte final.