Mitjançant el vídeo creat i publicat per Diego Ernesto
Leal Fonseca, on fa un exhaustiu repàs a la història de les diferents teories d’aprenentatge.
Em recolzo amb ell per a realitzar un petit resum per tal de veure i tenir constància d'on venim i cap a on anem,
quins són els nostres antecedents per poder comprendre el que tenim avui dia.
Les teories d’aprenentatge han anat apareixent al
llarg de la història seguint un ordre cronològic, Ivan Pavlov va donar llum a
la seva teoria sobre el conductisme amb el famós experiment de la
salivació dels gossos. El gos veia una llum rebia un estímul i començava a
salivar al veure que apareixia el menjar, què posteriorment va ser ampliada i complementada
per altres autors com E. Thorndike, J. Watson i B. H. Skinner. A partir de la
segona meitat del segle XX les obres de Skinner segueixen tenint una gran
influència. D’aquesta manera apareixen dos autors Broadbent i Chomsky que són
els que donen origen al cognitivisme com a reacció en contra del
conductivisme. Però no és casual que aparegui aquesta teoria tan arrelada al
conductisme ja que en aquest nou corrent, el cervell s’entén com una màquina de
processar la informació i el més important és que s’aprengui sense importar ben
bé quins processos s’hi duen a terme.
Altrament un psicòleg suïs, Jean Piaget, contemporani
a Watson (1920) aliè a la influència del conductisme va descobrir i instigar
una nova teoria d’aprenentatge, les etapes de desenvolupament cognitiu
en els infants. En aquest model l’autor pretén mostrar els diferents processos
mentals que els infants van desenvolupant en cronològicament en cada moment del
seu creixement cognitiu.
A partir del model promulgat per Piaget, Lev Vygortsky
promociona el un nou model, el constructivisme, basat en l’aprenentatge com
un procés mental de l’individu, que es desenvolupa de manera interna conforme l'individu obté la informació i interactua amb el seu entorn. aprenentatge social i de context.
David Ausubel al 1960 seguint el model cognitivista té en compte diversos aspectes de Piaget i de Vygotsky en l'elaboració de la seva teoria, aquesta l'aprenentatge significatiu. És a dir, l'aprenentatge a partir del que un ja sap. Crear vincles del que ja sap amb el que vol aprendre.
Amb aquest petit relat sobre la història de les grans teories d'aprenentatge i els seus teòrics, es poden extreure tres grans teories:
- CONDUCTISME: Aquest entén l'aprenentatge com un canvi de comportament i on la ment és una caixa negre. S'ensenya a partir de l'estimul-resposta i del reforç positiu, negatiu.
- COGNITIVISME: El coneixement són construccions mentals simbòliques en la ment de l'aprenent. El procés d'aprenentatge és el mitjà a partir del qual les representacions simbòliques es retenen a la memòria.L'ensenyament és basa en el processament de la informació, i es focalitza l'atenció en la memòria a curt i llarg termini.
- CONSTRUCTIVISME: L'aprenentatge és un procés actiu en el qual els aprenents constueixen noves idees o conceptes basats en el coneixement. L'ensenyament és indirecte, l'aprenent és qui condueix el seu aprenentatge i l'ensenyant adquireix un paper d'acompanyant.
- És un aprenentatge caòtic. És a dir, divers i desordenat.
- És un aprenentatge continu. No hi ha un inici ni un final. L'aprenentatge és un procés de comunicació què se'l troba en el moment que un el necessita.
- És un aprenentatge de co-creació. Tothom es aprenent i alhora tothom pot aportar.
- És un aprenentatgecomplex. No és lineal.
- És un aprenentatge incert. Actitud de tolerància vers el canvi. Ja que estem en una societat canviant de manera molt ràpida.
A partir del 1990 amb l'aparició i massificació de l'INTERNET i l'ús sistemàic i mundial que se n'hi va fer, va aparèixer una nova teoria d'aprenentatge. El CONNECTIVISME.
De la mà del teòric George Siemens aquest model s'intenta explicar de la següent manera:
En que pot afectar aquest model d’aprenentatge en el
nostre dia a dia i en un futur com a docents?
Aquest model posa de manifest que ens trobem en l’era
de les tecnologies, que els nens i nenes tenen accés a tota la informació que
vulguin des de casa seva i inclòs des del mòbil, així doncs des d’on vulguin.
D’aquesta manera, cal tenir ben clar el paper del
mestre. No com un líder que transmet coneixements sinó com algú que acompanya
en l’aprenentatge dels seus alumnes.
Ho argumento més específicament. Perquè els nens i
nenes puguin treure quelcom productiu d’aquest accés, tal com diria Ausubel,
cal que aquest sigui significatiu. Els nens
i nenes han de saber què i perquè busquen a INETERNET.
Saben que poden trobar qualsevol cosa mitjançant el
cercador GOOGLE, i que poden trobar qualsevol definició a la VIQUIPÈDIA, però
és significatiu i productiu utilitzar aquests programes sense el rerefons del
per què buscar?
Aquí és on entra la tasca del mestre a l’hora de guiar
als seus alumnes en la utilització d’aquest poder de la informació.
Un recurs que pot ser favorable pels alumnes com a
punt de partida a l’hora de cercar informació pot ser l’elaboració d’un PLE,
per tal de concretar totes aquelles fonts d’informació.
Altrament, cal tenir present que el connectivisme fa
referència al gran poder de connexió que alberguen aquestes noves tecnologies.
Així doncs, cal tenir present que la relació que els nens i nenes puguin mantenir
entre ells i entre el món (FACEBOOK, TWITTER...) és una font d’aprenentatge. Tanmateix,
els mestres han de procurar que aquesta font d’aprenentatge no sigui un motiu
de diferències entre els seus alumnes. S’ha de procurar que tots els nens i
nenes disposin de les mateixes oportunitats.
Com fer-ho? Entregar les mateixes eines. En cas de
desigualtat fer una tasca de compensació amb aquells nens que per el motiu que
sigui no tinguin aquesta oportunitat a accedir a les noves tecnologies.
FONTS D'INFORMACIÓ:
- http://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4&feature=share (Consultada: 06/06/2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada