COMUNITATS VIRTUALS D’APRENENTATGE.

De la mà de JuaquínGarín. Mestre de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Es pot fer una aproximació al terme Comunitats Virtuals d’Aprenentatge.

Tal i com s’ha anat comentat extensament en les diferents actualitzacions al bloc. Es pot afirmar amb contundència que les tecnologies de la informació i comunicació han suposat un gran canvi a l’hora d’adquirir la informació i coneixements així com també han afavorit a l’intarcanvi d’aquesta informació.

Així doncs amb aquesta plataforma han sorgit el que s’anomena les Comunitats Virtuals d’Aprenentatge.

Aquestes apareixen quan un grup de persones vol satisfer una necessitat. Algunes d’aquestes necessitats que motiven a la creació de Comunitats virtuals poden ser per la necessitat d’intercanviar coneixements sobre un tema d’interès, però també relacionar-se amb altres persones amb interessos en comú, així com també per la necessitat de reconeixement del treball intel·lectual propi per part d’un grup social.

Tanmateix, els membres de les comunitats virtuals comparteixen uns objectius, una necessitat, un interès, què és la raó fonamental d’aquesta comunitat.

Les comunitats Virtuals d’Aprenentatge són una realitat que està vigent en el nostre dia a dia, entenent-lo com una font rica d’informació. És una nova forma, un nou espai d’aprenentatge d’interacció i col·laboració.

Utilitzant la Maria Rosa Buixarrais, professora de la Univesrsitat de Barcelona, com a referent per complementar aquesta informació. Citaré un fragment on parla de les comunitats Virtuals d’Aprenentatge com un propòsit d’aprenentatge definit que provoca una reacció entusiasta en els aprenents que tendeixen a millorar les vies d’ensenyament-aprenentatge.

Alguns usos que poden tenir són:

“a) com a complement d’una classe, continguts específics de treball d’aula que

estàn en xarxa i són utilitzats com a complement”.

“b) com entorn principal d’un curs, diferents cursos o tot un campus.”

“c) com a foro virtual per la comunicació de coneixements en xarxa, grups de

discusió i intercanvi d’informació.”

Així doncs, des de l’escola hem de veure aquestes comunitats com una oportunitat de promoure la interacció amb els companys i la col·laboració.

D’aquesta manera fer adquirir a l’alumne una percepció d’autonomia, què en definitiva és un dels pilars i objectius en la formació de tot infant.

Font d'informació:

http://ddd.uab.es/pub/educar/0211819Xn37p41.pdf (25/06/2012)